(...)
- Everything has a reason.
- Hmm. It's like these pies and cakes. At the end of every night, the cheesecake and the apple pie are always completely gone. The peach cobbler and the chocolate mousse cake are nearly finished... but there's always a whole blueberry pie left untouched.
- So what's wrong with the blueberry pie?
- There's nothing wrong with the blueberry pie. Just... people make other choices. You can't blame the blueberry pie, just... no one wants it.
(...)
Si demà agafessis un micròfon, sortissis al carrer i preguntessis a la gent què és el "cine palomitas" estic convençuda que paraules com "acció", "efectes especials", "trets" o "explosions" apareixerien en totes les respostes. Per definició, això és el que és el "cine palomitas". Un parell d'hores d'acció a dojo en les que el guió o les interpretacions dels actors importen poc; si et deixen clar qui són els dolents i qui els bons ja et pots donar per satisfet.
El divendres vaig anar a veure una pel·lícula que a priori podria qualificar-se de “cine palomitas”; dir-li a algú que vas a veure Batman és el mateix que dir-li que vas a veure La Jungla de Cristal o Arma Letal. Acció, efectes especials, trets i explosions. I, és clar, El Caballero Oscuro d'això també en té; llàstima (notis la ironia) que al director, Christopher Nolan, li donés per no quedar-se amb això només i decidís fer d'una pel·lícula "palomitera" una gran història.
És, segons molts, la millor pel·lícula del 2008 però crec que algun tipus d'efecte "borreguil" hi ha al darrera de tot aquest enrenou. Una puntació de 9.1 a la imdb que ha fet que es col·loqui en el lloc número 3 del seu rànking, al costat de pel·lícules com El Padrino o Cadena Perpetua, em sembla una mica exagerat.
La pel·lícula és bona, si però tampoc cal exagerar. M'ho vaig passar genial encara que la veritat és que feia tant de temps que no anava al cinema que no sé jo si hauré perdut la pràctica. El muntatge és genial i el ritme de la història és l'adequat; encara que més de dos hores poden fer-se pesades prometo que no vaig mirar en cap moment el rellotge (que no porto, xD). Ja us he dit que m'ho vaig passar genial. La música, de Hans Zimmer, no requereix comentari, què no fa bé en Zimmer? Com a pega diré que pot ser en algun diàleg sobrés, més que res per no distreure's amb ella.
Els actors ho fan molt bé. A en Bale el paper de Bruce Wayne li va com anell al dit, la cara seriosa que posa; Gary Oldman ho fa fins i tot millor que a Batman Begins, i el fiscal Eckhart té més d'un moment brillant. Encara que, és clar, vaig trobar a faltar a la Katie en el paper de Rachel. Menció a part es mereix l'actuació del malaguanyat Heath Ledger. El seu Joker quina por fa. En realitat, no estic segura que sigui por. Te'l creus i punt. Acollona la hòstia el cabró. El que ara em plantejo és si ha de guanyar l'Oscar. S'ho mereix moltíssim. Està espectacular. Ara bé, temo que no surti algun cafre i digui que li l'han donat perquè està mort. Que ja sabem que de cafres n'hi ha a carretades. El que tampoc seria just és que no li'l donessin per la mateixa raó. Ja veurem al març com acaba el tema encara que apunta a premi.
Per últim, us deixo el tràiler por si hi ha algú que encara no l'ha vist:
i unes recomanacions: si penseu anar a a veure-la no us conformeu amb un cinema multisales d'aquells que han aprofitat tant l'espai que la tele de casa meva és més gran que qualsevol de les seves pantalles. O que han ajustat tant el pressupost que en lloc de paret han posat pladur i no saps si l'Indiana Jones va una mica despistat i està buscant l'arca perduda a Gotham City. I si ja posats teniu la intenció de "aconseguir-la amb fins educatius", espereu-vos a que a finals d'any aparegui en algun país el DVD que el que circula ara mateix no deu ser molt espectacular.
Performance by an actor in a leading role Daniel Day-Lewis in “There Will Be Blood” (Paramount Vantage and Miramax)
Performance by an actor in a supporting role Javier Bardem in “No Country for Old Men” (Miramax and Paramount Vantage)
Performance by an actress in a leading role Marion Cotillard in “La Vie en Rose” (Picturehouse)
Performance by an actress in a supporting role Tilda Swinton in “Michael Clayton” (Warner Bros.)
Best animated feature film of the year “Ratatouille” (Walt Disney) Brad Bird
Achievement in art direction “Sweeney Todd The Demon Barber of Fleet Street” (DreamWorks and Warner Bros., Distributed by DreamWorks/Paramount) Art Direction: Dante Ferretti, Set Decoration: Francesca Lo Schiavo
Achievement in cinematography “There Will Be Blood” (Paramount Vantage and Miramax) Robert Elswit
Achievement in costume design “Elizabeth: The Golden Age” (Universal) Alexandra Byrne
Achievement in directing “No Country for Old Men” (Miramax and Paramount Vantage) Joel Coen and Ethan Coen
Best documentary feature “Taxi to the Dark Side” (THINKFilm) An X-Ray Production Alex Gibney and Eva Orner
Best documentary short subject “Freeheld” A Lieutenant Films Production Cynthia Wade and Vanessa Roth
Achievement in film editing “The Bourne Ultimatum” (Universal) Christopher Rouse
Best foreign language film of the year “The Counterfeiters” An Aichholzer Filmproduktion, Magnolia Filmproduktion Production Austria
Achievement in makeup “La Vie en Rose” (Picturehouse) Didier Lavergne and Jan Archibald
Achievement in music written for motion pictures (Original score) “Atonement” (Focus Features) Dario Marianelli
Achievement in music written for motion pictures (Original song) “Falling Slowly” from “Once” (Fox Searchlight) Music and Lyric by Glen Hansard and Marketa Irglova
Best motion picture of the year “No Country for Old Men” (Miramax and Paramount Vantage) A Scott Rudin/Mike Zoss Production Scott Rudin, Ethan Coen and Joel Coen, Producers
Best animated short film “Peter & the Wolf” (BreakThru Films) A BreakThru Films/Se-ma-for Studios Production Suzie Templeton and Hugh Welchman
Best live action short film “Le Mozart des Pickpockets (The Mozart of Pickpockets)” (Premium Films) A Karé Production Philippe Pollet-Villard
Achievement in sound editing “The Bourne Ultimatum” (Universal) Karen Baker Landers and Per Hallberg
Achievement in sound mixing “The Bourne Ultimatum” (Universal) Scott Millan, David Parker and Kirk Francis
Achievement in visual effects “The Golden Compass” (New Line in association with Ingenious Film Partners) Michael Fink, Bill Westenhofer, Ben Morris and Trevor Wood
Adapted screenplay “No Country for Old Men” (Miramax and Paramount Vantage) Written for the screen by Joel Coen & Ethan Coen
Original screenplay “Juno” (Fox Searchlight) Written by Diablo Cody
That's all folks, per no parlar de lo justeta que ha sigut la gala, que més que els Oscars semblava que entreguessin els premis del meu barri; del més que dubtós gust d'alguns per vestir-se, si ja ho dic jo que hi ha qui no es mira al mirall abans de sortir de casa; de lo nyonyes que han sigut les cançons nominades, crec que se m'ha disparat el sucre; o de les visites al doctor Troy a pel 3x2 en botox de més d'un.
Aquest cap de setmana he vist dos pelis. Una, Los crímenes de Oxford, l’altra, Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street. Una m’ha agradat, l’altra no. Una em va costar 7,20 Euros, l’altra no. Una comença quan descobreixen a una anciana assassinada al menjador de casa seva als afores d’Oxford. El seu cos és descobert per dos homes que es troben per primera vegada: l’Arthur Seldom, prestigiós professor de lògica i en Martin, un estudiant americà que acaba d’arribar a la universitat amb la intenció que el famós professor dirigeixi la seva tesi doctoral; l’altra quan Benjamin Barker, en Sweeney Todd, aconsegueix tornar a Londres després d’haver estat encarcerat injustament durant 15 anys amb l’objectiu de venjar-se del que li han fet, centrant la seva ira en el jutge Turpin.
Los Crímenes de Oxford és la que m’ha agradat. La història està bé i el ritme en que s’explica també. El final és possiblement massa previsible però tampoc importa. No crec que la intenció del de la Iglesia fos sorprendre amb el final. D'acord, no sorprèn però l’explicació que l'acompanya potser si. El problema que li veig és que els personatges són creïbles però no els actors que els interpreten. Al professor li falta contundència. A la Leonor li sobra contradicció. Però sobretot el que no m’encaixa en el paper és l’Elijah Wood. No aconsegueix que me’l cregui en cap escena. Que algú m’expliqui el ‘moment de passió espaguetil’ amb la Watling. Totalment prescindible. La millor, la filla de l'anciana.
Si els crímenes és la que m’ha agradat, Sweeney Todd és la que no. Avorridississíssima. L’únic destacable, la seva estètica. Però a això ja ens té acostumats en Burton. La il·luminació. El vestuari. L’ambientació. Els decorats. Excel·lents. La resta, res. En Depp i la Bonham-Carter canten bé però això no té cap mèrit en un musical. Al final ni la història que és interessant brilla. Encara que estic segura que la taquilla dirà el contrari. I molts ompliran blocs amb l’espectacular que els ha semblat. Només els recordo que fa uns quants anys, més dels que sóc conscient segur, es va poder veure un muntatge que van fer de Sweeney Todd al Teatre Poliorama de Barcelona. Protagonistes: Constantino Romero i Vicky Peña. Allò si va ser superb. Espectacle pur.
Dissabte passat vaig anar a veure Expiación. Però no us parlaré de la pel·lícula. No perquè no m’agradés, o perquè la trobés lenta o avorrida ni per què la seva protagonista, la Keira Knightley, no m’acabi de fer el pes. No us en parlaré més que res perquè no seria capaç de fer-ho bé. No vaig encertar el dia en que vaig anar a veure-la, masses coses em rondaven pel cap, i vaig acabar desconnectant vint minuts després que comencés. Amb això no vull dir que un altre dia m’hagués agradat, el que vull dir és que ara ni m’ha agradat ni m’ha desagradat.
Del que vull parlar-vos és del famós vestit verd. Famós per dir-ho d’alguna manera. Per qui no l’hagi vist, cosa estranya perquè se n’ha parlat més que de quan van detenir a la Panto o al Cachuli, us en poso una foto.
Pràctic no ho negaré; si heu vist la pel·lícula entendreu perquè. Encertat quant a color, verd simbolitzant la temptació, i a teixit, seda, també. Però la meva pregunta és, no podien haver triat algú a qui li quedés pitjor per lluir-lo, no? Sí, ja ho sé, no sóc una gran fan de la noia però és que li queda de pena.
I per si això no fos poc va i els de InStyle juntament amb els de SkyMovies l’escullen com el millor vestit de la història del cinema. Va, home. I ara expliqueu-me’n una d’indis. A part de que considerar-lo com el millor em resulta exagerat, no em puc creure que superi al de la Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes o al de la Marilyn Monroe a La tentación vive arriba. Això no s’ho creuen ni ells i sinó para muestra un botón.
Ahir estava fullejant el Fotogramas de juny i em vaig topar amb algunes de les estrenes d'aquest estiu.
Que cap d'elles guanyarà l'oscar al millor guió original? Això ja ho sabem però resulten ideals per a tardes d'estiu d'aquelles en que només es busca pur entreteniment.
Quines són les possibilitats d'un ajustament de comptes?
Willy Bank (Al Pacino) deixa a les portes de la mort a Reuben Tishkoff (Elliott Gould), membre de la penya d’en Danny Ocean (George Clooney) que juntament amb la resta de la banda acudeixen en la seva ajuda.
La venjança consistirà en un elaborat pla per a buidar el casino de Bank. La seva ajudant, Abigail Sponder (Ellen Barkin), serà la clau per a poder donar un nou cop a Las Vegas. A més a més, Ocean i els seus comptaran amb la col•laboració d'un antic enemic: Terry Benedict (Andy Garcia).
Títol original: Ocean's 13. Direcció: Steven Soderbergh. Intèrprets: George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon, Al Pacino, Ellen Barkin, Elliott Gould, Donm Chadle, Bernie Mac. Gènere: Thriller. Nacionalitat: EUA. Durada: 122 minuts. Data d'estrena: 8-6-2007.
Es convertirà Shrek en el nou rei de Molt Molt Lluny?
La inesperada mort del rei Harold, pare de la princesa Fiona i sogre de Shrek, converteix a aquest en l'hereu del tro, un destí que l'ogre no vol acceptar.
Només se'n podrà lliurar si, juntament amb l'Ase i el Gat amb Botes, troba un candidat millor per a lluir la corona: el successor natural del rei és Artie, el cosí gandul de Fiona al que han de convèncer per a que compleixi amb les seves obligacions del seu llinatge.
Títol original: Shrek the Third. Direcció: Chris Miller, Raman Hui. Intèrprets (veus): Juan Muñoz, José Sánchez Mota, Nuria Mediavilla, Antonio Banderas, Rosa Guiñón. Gènere: Animació. Nacionalitat: EUA. Durada: 90 minuts. Data d'estrena: 22-6-2007.
Comença una nova Ordre.
En la seva cinquena aventura, el jove mag Harry Potter (Daniel Radcliffe) descobreix que gran part de la comunitat de mags de Hogwarts ha sigut induïda a creure que la història amb Lord Voldemort (Ralph Fiennes) és mentida.
Davant del fet que la nova professora, l’ambigua Dolores Umbridge (Imelda Staunton), no ensenya als joves mags a defensar-se contra les Arts Obscures, Harry decideix reunir-se en secret amb un petit grup d’estudiants que es fa dir Exèrcit de Dumbledore i preparar-los per a una batalla que està a punt d’esclatar.
Títol original: Harry Potter and the Order of Phoenix. Direcció: David Yates. Intèrprets: Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson, Gary Oldman, Alan Rickman. Gènere: Aventures. Nacionalitat: EUA. Durada: 138 minuts. Data d'estrena: 11-7-2007.
La seva identitat robada. Els seus éssers estimats assassinats. El seu passat destruït.
Només volia desaparèixer. Però les persones que li van fer el que és volen capturar a Jason Bourne (Matt Damon). Ha perdut la memòria i la seva estimada, ara poc li interessen les bales ni la nova generació d’assassins a sou que intenten apartar-lo del seu únic objectiu: tornar al començament i descobrir qui era.
Bourne seguirà els rastres del seu passat per a poder trobar el seu futur. De Moscou a París, a Londres, a Tànger i a Nova York en un intent de deduir qui és el veritable Bourne, mentre el persegueixen policies, agents federals i la Interpol.
Títol original: The Bourne Ultimatumm. Direcció: Paul Greengrass. Intèrprets: Matt Damon, Julia Stiles, Joan Allen, David Strathairn, Paddy Considine, Edgar Ramirez. Gènere: Thriller. Nacionalitat: EUA. Estat: en post-producció. Data d'estrena: 17-8-2007.
Per què estàs tan tranquil? Ja havies fet alguna cosa així abans?
La història se situa en el món digital d’avui en dia: la infraestructura informàtica que controla les comunicacions, el transport i l’electricitat del Estats Units s’interromp amb conseqüències devastadores.
La poderosa ment que s’amaga darrera d’aquesta acció ha tingut en compte fins el més mínim detall. Excepte a John McClane (Bruce Willis), un policia de la vella escola que ja sap un parell de coses sobre com carregar-se els plans d’un terrorista.
Títol original: Live Free o Die Hard. Direcció: Len Wiseman. Intèrprets: Bruce Willis, Timothy Olyphant, Maggie Q., Justin Long, Jeffrey Wright. Gènere: Thriller. Nacionalitat: EUA. Data d'estrena: 7-9-2007.
Ahir llegia a variety que l'actor Edward Norton protagonitzarà la seqüela de Hulk. I jo em pregunto, senyors productors, directors de càsting i demés encarregats de decidir aquestes coses, n'esteu segurs? Una, crec que no cal que ens obsequieu amb una segona part de Hulk. Amb una n'hi ha prou i suficient. Més encara, fins i tot sense cap n'hauriem tingut prou. I dos, creieu que era la millor elecció possible?
Posem-nos en antecedents. Edward Norton, l'allargassat segons una amiga, és aquest
Diuen d'ell que és atractiu, i no els hi penso portar la contrària, i que té talent, tampoc ho faré. Algunes de les seves pelis són: Las dos caras de la verdad, Rounders, American Histoy X, El club de la lucha, El ilusionista, El velo pintado.
I aquest Eric Bana, el seu antecessor en el paper de Hulk
Realment, algú els hi veu alguna semblança? A veure, si me'ls miro bé crec que la part blanca dels ulls la tenen igual. I, a més, Norton del meu cor, què passa que tens problemes de liquiditat? o em diràs que aquest era el paper que sempre havies somniat protagonitzar?
La veritat és que hi ha decisions que no entendré mai.
Una de les nou muses, considerada com la musa de la comèdia i de la poesia lleugera. Era representada amb una màscara còmica a la mà dreta i coronada d'heura.
