Diuen els números que GAP, l’empresa líder mundial de les cadenes de moda per vendes i el segon en número de botigues, està perdent pistonada. Sembla ser que els anys 80 i 90 els queden massa lluny. L'empresa, que es va fundar l'estiu del 69 a San Francisco com a resposta de la dificultat de trobar uns texans, s'ha caracteritzat en els darrers anys per utilitzar famosos en les seves campanyes publicitàries. Buscant i remenant m'he topat amb alguns exemples.
Si tenim en compte l'èxit de les sèries no resulta estrany trobar campanyes amb gent com Sarah Jessica Parker, protagonista de Sexo en Nueva York, Wentworth Miller, un dels germanets de Prison Break (encara que a aquest no entenc perquè li han posat tanta roba), o Daniel Dae Kim, el Jin de Lost.
Però també en podem trobar d'altres a la televisió.
Aquest matí m’he despertat i no hi eres. Era diumenge i no hi eres. Tot estava en silenci i no hi eres. M’he donat mitja volta i he seguit dormint. Una horeta després he tornat a despertar-me i no hi eres. Tot seguia en silenci i no hi eres. He anat a comprar el diari i quan he tornat tampoc hi eres. M’he fet l’esmorzar i seguies sense ser-hi. He fullejat el diari amb l’esperança que apareguessis tard o d’hora. Era migdia i encara no hi eres. M’he entretingut a comptar els iogurts de la nevera, el gots bruts de la pica i les barres de pa de la coixinera. Tot estava com la nit anterior. Només faltava el que havia pres jo. I, llavors, és quan m’he adonat que no has estat mai. No hi eres aquest matí però tampoc ahir, ni fa un mes, ni l’any anterior. No sé qui ets. Ni tan sols si ets. Però, llavors, per què aquest matí m’he llevat amb aquesta sensació de solitud? Si no havies de ser-hi per què em costa respirar en recordar que no hi ets?
No sé qui va dir que quan recordes fets que han passat fa tant anys com la meitat dels que tens ara és que t'has fet gran.
Haver nascut al 72 em fa formar part de la generació que es descriu a l'anunci de la coca-cola. La millor generació? Doncs no ho sé. És simplement la meva.
Dijous passat va ser un dels dies més tristos forísticament parlant. Els que em coneixeu sabeu que fa un temps que em dedico a fer subtítols al castellà per a una sèrie: Veronica Mars. Dijous va ser la darrera vegada que penjàvem uns subtítols per a aquesta sèrie. Els directius de la CW van decidit no renovar-la i l’any vinent no hi haurà més històries de la remenuda roseta i tota la seva troupe.
El com vaig arribar a dedicar-me a fer subtítols gairebé no ho recordo. Casualitat imagino i la necessitat de fer alguna cosa. Al final, per diferents circumstàncies, em vaig trobar ‘encarregant-me’ d’ells, era, com els agradava dir-me i jo odiava, "la jefa". Malgrat tot l’esforç que ha suposat treure endavant els subtítols setmana rere setmana, no em penedeixo d’haver-me ofert a ajudar. Arriscant-me a sonar cursi diré que ha estat l’oportunitat de conèixer a dos persones extraordinàries.
La vero és meravellosa. Sempre ha estat al peu del canó. No ha faltat ni un dia. És bona en el que fa encara que no s’ho vulgui creure quan li ho diem. Després d’hores compartides vam arribar a tenir una connexió en un high level. Sempre ens quedaran els moments ‘voy a por coca’, ‘no me seas madison’ o ‘mi chiquitina’. Recordo quan li vam prendre el pèl i s’ho va agafar súper bé. Admiro la gent que té aquesta capacitat. És encantadora.
I el jota. Ell si que és superdotat i no com d’altres. En sap molt i és molt bo fent-ho. N’he aprés molt al seu costat. I m’ha aportat molt a la meva ‘vida real’. Com li vaig dir un dia "em fas somriure i, per tant, has aconseguit fer-me millor persona". El detall de la nit dels Oscars no l’oblidaré mai. Encara que també era un expert en desquiciar-me. Però ell ho sabia i jugava a això.
Des de que vam saber que la sèrie no renovava sabíem que aquest dia havia d’arribar. Érem conscients que hi hauria un dia en que el posar l’últim accent o el darrer punt significaria el final. Era inevitable però això no treu que, en aquell moment, estigués down. Qui no ha anat de colònies i, passats els quinze dies, en el moment dels adéus, s’ha fet un fart de plorar? I amb els anys és pitjor. Aprens que tot allò que es diu en un comiat es queda allà, en el comiat. Que ens escriure’m, que ens seguirem veient, sigui el que sigui el que es prometi. Sempre és igual. I dijous a quarts d’onze va tornar a passar. Perquè malgrat el que ens vam dir sé que va ser un adéu. Reconec que tampoc faré res perquè això no sigui així. Sempre he pensat que el dia que repartien la raresa a mi me’n van donar el doble.
I jo estic depre. Sé que amb el temps es passarà. Aquest és el joc macabre de la vida: madures però a canvi t'hi deixes alguna llagrima pel camí.
Ahir estava fullejant el Fotogramas de juny i em vaig topar amb algunes de les estrenes d'aquest estiu.
Que cap d'elles guanyarà l'oscar al millor guió original? Això ja ho sabem però resulten ideals per a tardes d'estiu d'aquelles en que només es busca pur entreteniment.
Quines són les possibilitats d'un ajustament de comptes?
Willy Bank (Al Pacino) deixa a les portes de la mort a Reuben Tishkoff (Elliott Gould), membre de la penya d’en Danny Ocean (George Clooney) que juntament amb la resta de la banda acudeixen en la seva ajuda.
La venjança consistirà en un elaborat pla per a buidar el casino de Bank. La seva ajudant, Abigail Sponder (Ellen Barkin), serà la clau per a poder donar un nou cop a Las Vegas. A més a més, Ocean i els seus comptaran amb la col•laboració d'un antic enemic: Terry Benedict (Andy Garcia).
Títol original: Ocean's 13. Direcció: Steven Soderbergh. Intèrprets: George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon, Al Pacino, Ellen Barkin, Elliott Gould, Donm Chadle, Bernie Mac. Gènere: Thriller. Nacionalitat: EUA. Durada: 122 minuts. Data d'estrena: 8-6-2007.
Es convertirà Shrek en el nou rei de Molt Molt Lluny?
La inesperada mort del rei Harold, pare de la princesa Fiona i sogre de Shrek, converteix a aquest en l'hereu del tro, un destí que l'ogre no vol acceptar.
Només se'n podrà lliurar si, juntament amb l'Ase i el Gat amb Botes, troba un candidat millor per a lluir la corona: el successor natural del rei és Artie, el cosí gandul de Fiona al que han de convèncer per a que compleixi amb les seves obligacions del seu llinatge.
Títol original: Shrek the Third. Direcció: Chris Miller, Raman Hui. Intèrprets (veus): Juan Muñoz, José Sánchez Mota, Nuria Mediavilla, Antonio Banderas, Rosa Guiñón. Gènere: Animació. Nacionalitat: EUA. Durada: 90 minuts. Data d'estrena: 22-6-2007.
Comença una nova Ordre.
En la seva cinquena aventura, el jove mag Harry Potter (Daniel Radcliffe) descobreix que gran part de la comunitat de mags de Hogwarts ha sigut induïda a creure que la història amb Lord Voldemort (Ralph Fiennes) és mentida.
Davant del fet que la nova professora, l’ambigua Dolores Umbridge (Imelda Staunton), no ensenya als joves mags a defensar-se contra les Arts Obscures, Harry decideix reunir-se en secret amb un petit grup d’estudiants que es fa dir Exèrcit de Dumbledore i preparar-los per a una batalla que està a punt d’esclatar.
Títol original: Harry Potter and the Order of Phoenix. Direcció: David Yates. Intèrprets: Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson, Gary Oldman, Alan Rickman. Gènere: Aventures. Nacionalitat: EUA. Durada: 138 minuts. Data d'estrena: 11-7-2007.
La seva identitat robada. Els seus éssers estimats assassinats. El seu passat destruït.
Només volia desaparèixer. Però les persones que li van fer el que és volen capturar a Jason Bourne (Matt Damon). Ha perdut la memòria i la seva estimada, ara poc li interessen les bales ni la nova generació d’assassins a sou que intenten apartar-lo del seu únic objectiu: tornar al començament i descobrir qui era.
Bourne seguirà els rastres del seu passat per a poder trobar el seu futur. De Moscou a París, a Londres, a Tànger i a Nova York en un intent de deduir qui és el veritable Bourne, mentre el persegueixen policies, agents federals i la Interpol.
Títol original: The Bourne Ultimatumm. Direcció: Paul Greengrass. Intèrprets: Matt Damon, Julia Stiles, Joan Allen, David Strathairn, Paddy Considine, Edgar Ramirez. Gènere: Thriller. Nacionalitat: EUA. Estat: en post-producció. Data d'estrena: 17-8-2007.
Per què estàs tan tranquil? Ja havies fet alguna cosa així abans?
La història se situa en el món digital d’avui en dia: la infraestructura informàtica que controla les comunicacions, el transport i l’electricitat del Estats Units s’interromp amb conseqüències devastadores.
La poderosa ment que s’amaga darrera d’aquesta acció ha tingut en compte fins el més mínim detall. Excepte a John McClane (Bruce Willis), un policia de la vella escola que ja sap un parell de coses sobre com carregar-se els plans d’un terrorista.
Títol original: Live Free o Die Hard. Direcció: Len Wiseman. Intèrprets: Bruce Willis, Timothy Olyphant, Maggie Q., Justin Long, Jeffrey Wright. Gènere: Thriller. Nacionalitat: EUA. Data d'estrena: 7-9-2007.
Una de les nou muses, considerada com la musa de la comèdia i de la poesia lleugera. Era representada amb una màscara còmica a la mà dreta i coronada d'heura.
Diuen els números que GAP, l’empresa líder mundial de les cadenes de moda per vendes i el segon en número de botigues, està perdent pistonada. Sembla ser que els anys 80 i 90 els queden massa lluny. L'empresa, que es va fundar l'estiu del 69 a San Francisco com a resposta de la dificultat de trobar uns texans, s'ha caracteritzat en els darrers anys per utilitzar famosos en les seves campanyes publicitàries. Buscant i remenant m'he topat amb alguns exemples.
