Verde que te quiero verde

Dissabte passat vaig anar a veure Expiación. Però no us parlaré de la pel·lícula. No perquè no m’agradés, o perquè la trobés lenta o avorrida ni per què la seva protagonista, la Keira Knightley, no m’acabi de fer el pes. No us en parlaré més que res perquè no seria capaç de fer-ho bé. No vaig encertar el dia en que vaig anar a veure-la, masses coses em rondaven pel cap, i vaig acabar desconnectant vint minuts després que comencés. Amb això no vull dir que un altre dia m’hagués agradat, el que vull dir és que ara ni m’ha agradat ni m’ha desagradat.

Del que vull parlar-vos és del famós vestit verd. Famós per dir-ho d’alguna manera. Per qui no l’hagi vist, cosa estranya perquè se n’ha parlat més que de quan van detenir a la Panto o al Cachuli, us en poso una foto.


Pràctic no ho negaré; si heu vist la pel·lícula entendreu perquè. Encertat quant a color, verd simbolitzant la temptació, i a teixit, seda, també. Però la meva pregunta és, no podien haver triat algú a qui li quedés pitjor per lluir-lo, no? Sí, ja ho sé, no sóc una gran fan de la noia però és que li queda de pena.


I per si això no fos poc va i els de InStyle juntament amb els de SkyMovies l’escullen com el millor vestit de la història del cinema. Va, home. I ara expliqueu-me’n una d’indis. A part de que considerar-lo com el millor em resulta exagerat, no em puc creure que superi al de la Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes o al de la Marilyn Monroe a La tentación vive arriba. Això no s’ho creuen ni ells i sinó para muestra un botón.