Primera etapa: per terres del Nord II
És diumenge i no serveixen l’esmorzar fins a les 8:30. Fantàstic, dormirem més! Ja, ja, som cinc a l’habitació i ens hem de dutxar 3. D’acord, ens llevem a les 6:30? Què bonic és matinar en un país on quasi bé no surt el sol. Encara que a aquesta hora, en quin país ha sortit ja el sol?
Esmorzem, aquest cop, després de l’experiència Heinz, em vaig demanar un continental que incloïa suc, torrades, melmelada, formatge, cereals, iogurt i alguna cosa rara que no vaig arribar a desxifrar què era. Poc agarrá que és una vaig acabar deixant la cosa rara per als altres, no fos cas que m'agradés i no en poguessin gaudir.
Un altre cop en marxa. Aquest cop amb destí a York. El dia pintava plujós però de moment semblava que aguantava. Vam agafar un autobús d’aquests de dos pisos i ens en vam anar cap allà. Una mitja hora després va començar a diluviar. Quan vam baixar a York queia una bona així que vam decidir agafar un CitySightseeing Bus que et porta pel més destacable de la ciutat i així fer-nos una idea sobre el que teníem que veure imprescindiblement.
Després del tour, vam decidir buscar un lloc on menjar i deixar la visita de la ciutat per a després a veure si teníem més sort i no ens plovia (tant). Però, sort la justa. Vam estar visitant la catedral, els carrers del voltant, alguns pubs d’aquests centenaris i les muralles (murallas, murallas de Tarragona...) Aquest dia vam fer musculitos de tant obrir i tancar el paraigües o de posar-nos i treure’ns l’impermeable. Ah, és clar, que no us ho he dit, jo aquell dia anava monisisisisima vestida i portava unes manoletines estupendes. Ideal per a un singing in the rain.
I com cada tarda, vam agafar l’autobús de tornada a casa, vam sopar alguna cosa rapideta i a l’hotel a descansar que el dia següent seria intens.
2 comentaris:
Jajaja! Visca les "manoletinas"!
pillaílla, que ets una piaílla
Publica un comentari a l'entrada