Ni que fos la Blair Waldorf

Ho havíem deixat a l'aeroport d'Istambul, donant voltes amunt i avall amb l'objectiu de cobrir les 4 hores que teníem que invertir si o si allà. Si a algú li interessa li puc fer un plànol amb totes les botigues, bars i més que podeu trobar, banys inclosos, xD.

Quan van anunciar el vol amb destí Bangkok ens en vam anar cap el control de passaports, aquest cop les nenes Burberry no estaven (ohhh, quina pena) per la qual cosa sembla ser que ningú ens va acusar de col·lar-nos. I mentre ens esperàvem, el Frenadol de torn. Si ja ho sé que per al mareig hi ha la Biodramina però a mi no em fa res. El Frenadol com a mínim m'atordeix; d'acord, o això crec xD.

Després de dos-centes mil hores de vol, no sé, no pregunteu, moltes, vam arribar a Bangkok al migdia del dia 9. Vam anar a recollir les maletes i a buscar un taxi que ens portés fins l'hotel. Havíem llegit a la guia que estiguéssim alerta i que sobretot agaféssim un taxi amb taxímetre (taxi metter) Total que ja ens veieu com boges buscant algun cartell que tingués pinta d'"oficial". De veritat, al final et tornes mig paranoic pensant que tot el món t'està estafant; una pena, la veritat.

La parada de taxis em va semblar molt curiosa, la veritat. Un munt de tailandesos asseguts en una taula plegable de pícnic repartint paperets. Tu els dius on vas en anglès i ells ho apunten en thai. Aquest paper li l'entregues al taxista i llestos. Quan arribes estàs tan cansat que t'és igual tot. És per això que ja et sembla bé que t'ho donin tot fet. Encara que aquest va ser el principi d'una altra situació que també m'ha sorprès: la facilitat amb la que m'he pujat a taxis, furgonetes i demés vehicles sense saber si realment m'anaven a portar on els deia o a casa de la seva cosina que ven plata chunga a bon preu.

Després d'uns 45 minuts vam arribar a l'hotel, al Hilton, nois. Una habitació de 67m², amb unes vistes al·lucinants del riu, dos estances, l'habitació i la sala d'estar, sofà, dos teles planes, dos banys, vestidor, un autèntic luxe. La família Hilton si que saben xD.

Per fora aquesta pinta:




I per dins aquesta:


Ara, senyors les fotos de traca i mocador...

Sala d'estar / oficina:


Dormitori:



Ja us he comentat abans que estàvem rebentades i, per això, vam seure una bona estona al sofà i quan va ser més o menys tardet vam anar a donar una volta pel barri xinès. Va ser el que es diu un primer contacte amb una ciutat que per una cosa o una altra no et deixa indiferent encara que segur que tots coincidim en qualificar-la de bastant lletja.

Primer vam tenir que agafar una barqueta que posava l'hotel per a creuar el riu. La intenció era agafar un taxi a l'altra banda que ens portés fins al barri xinès però al final ens vam posar a caminar i ja vam començar a sorprendre'ns. Com podia ser que just al costat d'hotels de luxe com el Hilton o el Sheraton ens trobéssim amb un barri ple de deixalleries? Ja us dic que Tailàndia en general està plena de contrastos.

Del barri xinès poc a destacar, la veritat. Llums de neó, paradetes per totes bandes i molt de tràfic.



Cansades de donar voltes, vam decidir agafar alguna cosa per a sopar i anar a l'habitació de l'hotel a seure de nou al sofà i consumir tele a sac. Una altra sorpresa va ser com ens van vendre el sopar. En bosses de plàstic! Eren bastant petites i per això per a l'arròs te'n posaven una, per al pollastre amb salsa de ves a saber què una altra i per a una mena de tortita-truita una altra. I la senyora més llesta que la fam per tal de fer-nos entendre quant li devíem ens va ensenyar els bitllets. Això és una altra cosa que entens de seguida, és un país en el que tot t'ho posen fàcil.

Després d'intentar menjar-me el que acabàvem de comprar; hòstia com picava; i empassar-nos dos telenovelas que donaven a TVE Internacional ens en vam anar a dormir. Al dia següent ens tocava voltar per la ciutat.