26.11.07

Quan algú que no esperes s’alegra per tu

Porto quasi dos mesos sense actualitzar, ho sé, però és que la meva vida porta més d’un mes actualitzant-se a un ritme trepidant. Els dilluns venen i se’n van tan ràpid que quan te n’adones ja ha passat una setmana. I així una i una altra. I quan en sumes quatre o cinc ja tens un mes que no tornarà. I se t’han quedat un munt de coses per fer. Aquelles que et proposes fer al mes següent però que també se t’escapa i estàs igual que 30 dies abans.

Però ahir va haver un instant en que tot va semblar que s’alentís. Va ser un moment en el que estàs parlant d’això i d’allò. I et rius, perquè això és una cosa que solc fer sovint. I rajas, perquè relaja. I et sinceres, perquè et ve de gust. I, de sobte, no saps com, algú que no t’esperes s’alegra per tu.

Gràcies.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per fi!
Per fi et tenim pel teu blog, sí, sí! el "teu" blog. Pobret i pobrets de nosaltres, què abandonats que ens has tingut!
Celebro que estiguis així, positiva i contenta :-)
I ara, a part de donar-te la benvinguda, també voldria animar-te a continuar postejant, segur que més lectors dels que et penses s'alegraran de retrobar-te.