23.10.08

Els espanyols s'enamoren de mi

Ja us he comentat l'efecte hipnòtic que em provocava el finestral i si a això li afegim que aquell dia ens llevàvem mooooolt d'hora per a anar-nos-en d'excursió, què tenim? Correcte, una foto de les vistes!!! xDDD


Quan vam baixar a recepció el noi que ens venia a buscar ja ens estava esperant amb la seva furgoneta. És curiós com les guarneixen per dins: flors de plàstic, gots amb aigua i una tapa de paper d'al·lumini, i coses vàries penjades del retrovisor. A més, les matrícules també estaven decorades. Tot un festival del complement a El Corte Inglés!!! xDD

Després de passejar-nos per mig barri motxillero recollint als que serien els nostres companys d'excursió, vam sortir de Bangkok amb destí al mercat flotant Damnoen Saduak. Com que estava bastant lluny de la capital, vam trigar moltíssim i vam arribar quan ja hi era tothom.


Ens van pujar a una barca amb motor i, no sense abans pringar-nos amb repel·lent de mosquits, cap allà que falta gent. La veritat és que és bastant estressant i no em va agradar gaire. Em va recordar l'any que vam estar a Rússia i ens van portar a veure un espectacle folklòric a Moscou; tot està tan preparat que no mola. Després de portar-nos fins al 'centre' del poble, ens van fer pujar a una altra barca, aquest cop sense motor, i ens van passejar pels carrers-canals perquè poguéssim admirar les botigues i ens taladressin intentant vendre'ns l'invendible. En general, Tailàndia és un país on la gent és molt pesada; sembla ser que la seva concepció del servei és 'agobiar' al client i us asseguro que en això tenen un màster.


Així que després d'un parell de voltes i mil hores aturats al sol deixant passar a les altres barques, ens van tornar a portar al punt d'origen. L'únic avantatge que hi vaig trobar és que en seure davant de tot de la barca vaig poder fer alguna foto guapa (i no, jo no tinc àvia xD)


Després de la cutre-visita al mercat flotant vam anar a dinar. Com era d'esperar, gairebé no vaig mejar res. Tot picava moooooooolt i, a sobre, la beguda la vam haver de comprar en una botigueta fora del 'restaurant' perquè ells no servien begudes i no tenien coca-cola, només pepsi.

Després de dinar, de nou a la furgo i cap a Kanchanaburi que és on està el pont sobre el riu Kwai. El millor, un altre cop, les meves fotos xDDD






i poder travessar-lo tot xiulant la famosa tonada de la pel·lícula El pont sobre el riu Kwai. Famosa deu ser perquè ens vam creuar amb un noi que en sentir-nos es va animar i va acabar de fer el seu tram també xiulant.

Al costat del pont, hi havia el museu de la guerra que no vam visitar; tema bèl·lic com que passàvem bastant. Per fer temps mentre els altres el visitaven, vam aprofitar per a canviar moneda i donar una volta per les botigues. Remenant, vaig acabar trobant una peli pirata del Keanu que, òbviament, vaig comprar no sense abans muntar un espectacle dels meus que els de la botiga van flipar.

Un cop tots reunits al punt de trobada, la guia ens va acompanyar a la furgo per tal de tornar a Bangkok. En aquest moment, vam tornar a viure un moment 'Déu meu, quina vergonya' quan uns nois van anar a seure a on havíem anat la Cèlia i jo durant tot el dia i la guia els va dir que no hi podien seure perquè estaven reservats per a les 'girls', usigui nosaltres.

Després d'una bona estona de trajecte en que vaig aprofitar per veure una estona El velo pintado que tenia gravat a l'Ipod perquè sóc incapaç de dormir en qualsevol medi de transport, vam arribar a Bangkok.

Com cada nit, vam anar a buscar sopar i va ser llavors quan la Cèlia va pronunciar la següent sentència:

Els espanyols s'enamoren de mi.

Crec que encara estic rient ara xDD