Una si, l'altra no

Aquest cap de setmana he vist dos pelis. Una, Los crímenes de Oxford, l’altra, Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street. Una m’ha agradat, l’altra no. Una em va costar 7,20 Euros, l’altra no. Una comença quan descobreixen a una anciana assassinada al menjador de casa seva als afores d’Oxford. El seu cos és descobert per dos homes que es troben per primera vegada: l’Arthur Seldom, prestigiós professor de lògica i en Martin, un estudiant americà que acaba d’arribar a la universitat amb la intenció que el famós professor dirigeixi la seva tesi doctoral; l’altra quan Benjamin Barker, en Sweeney Todd, aconsegueix tornar a Londres després d’haver estat encarcerat injustament durant 15 anys amb l’objectiu de venjar-se del que li han fet, centrant la seva ira en el jutge Turpin.

Los Crímenes de Oxford és la que m’ha agradat. La història està bé i el ritme en que s’explica també. El final és possiblement massa previsible però tampoc importa. No crec que la intenció del de la Iglesia fos sorprendre amb el final. D'acord, no sorprèn però l’explicació que l'acompanya potser si. El problema que li veig és que els personatges són creïbles però no els actors que els interpreten. Al professor li falta contundència. A la Leonor li sobra contradicció. Però sobretot el que no m’encaixa en el paper és l’Elijah Wood. No aconsegueix que me’l cregui en cap escena. Que algú m’expliqui el ‘moment de passió espaguetil’ amb la Watling. Totalment prescindible. La millor, la filla de l'anciana.

Si els crímenes és la que m’ha agradat, Sweeney Todd és la que no. Avorridississíssima. L’únic destacable, la seva estètica. Però a això ja ens té acostumats en Burton. La il·luminació. El vestuari. L’ambientació. Els decorats. Excel·lents. La resta, res. En Depp i la Bonham-Carter canten bé però això no té cap mèrit en un musical. Al final ni la història que és interessant brilla. Encara que estic segura que la taquilla dirà el contrari. I molts ompliran blocs amb l’espectacular que els ha semblat. Només els recordo que fa uns quants anys, més dels que sóc conscient segur, es va poder veure un muntatge que van fer de Sweeney Todd al Teatre Poliorama de Barcelona. Protagonistes: Constantino Romero i Vicky Peña. Allò si va ser superb. Espectacle pur.